Límit sud de la Comunitat Valenciana, a la província d'Alacant: de Santa Pola a Pilar de la Horadada
En aquest bell tram de la costa mediterrània se succeeixen extenses platges d'arena fina amb sistemes dunares, cales i ancorades. Navegant a l'abric de torres guaita, es podran visitar museus flotants i recursos associats a la mar i la sal.
Abans d’independitzar-se, Santa Pola, que s’assenta en una badia protegida dels vents de llevant per la serra que porta el mateix nom, va ser la Porta d’Elx; no en va els romans van donar el nom de Portus Illicitanus a este poblament fortificat, que es va construir en bastió contra les incursions pirates. Però la seua vocació eterna va ser sempre el mar i, des de ben prompte, els habitants van deixar constància de la seua vocació mediterrània, com ho demostren la casa i la factoria romanes de salaons. El castell-fortalesa, centre neuràlgic de la població que acull hui el museu Arqueològic i Pesquer, evidencia els antecedents militars d’esta població. I, també, les torres de defensa que eren els punts de vigilància de la costa. Quasi 15 quilòmetres de platges i cales són garantia de felicitat per als milers d’estiuejants que enyoren durant tot l’any estes aigües cristal·lines i transparents.
Les actuals Salines de Santa Pola van conformar antigament una gran zona humida coneguda com “l’albufera d’Elx”, que abastava quasi tota esta plana. Actualment, les salines són parc natural, encara amb una funció industrial importat, així com paradís per als flamencs que arriben fins ací en colònies de fins a 8.000 exemplars.
A vista està la preciosa illa emmurallada de Nova Tabarca. Encara que, oficialment, pertany al municipi d’Alacant, esta Illa Pana es troba més a prop de la costa de Santa Pola, del port de la qual se’n van els vaixells anomenats “golondrinas”, que cobreixen les escasses tres milles que la separen. Estes 43 hectàrees de terres, enmig del mar, a penes tenen més de dos-cents anys d’història habitada, però han sigut dos segles de lluita constant i de supervivència. Hui, els fons marins que envolten l’illa són una Reserva Marina que salvaguarda l’enorme riquesa natural: grans praderies de posidònia oceànica, que propicien l’existència de tot tipus de peixos com, per exemple, barracudes, meros, sargs, serrans, pagells o polps.
Per Guardamar desemboca el riu Segura, que arriba extenuat pels ingenis que han tramat el seu camí al llarg del temps. Una data marca fonamentalment la història de Guardamar del Segura, que és vella, ja que ha conegut assentaments ibers i presenciat el pas dels àrabs, tal com indica en el seu nom. L’any 1829, un fort terratrèmol va assolar el poble, que se situava dins d’un recinte emmurallat i al voltant d’un castell. Res va quedar de peus de la vila medieval i van haver d’inventar un nou espai urbà que va suposar el trasllat de la vida a un lloc més proper al litoral, en la suau pendent que queia al mar. Des d’aleshores són les dunes litorals les que han donat una cultura pròpia, un autèntic bosc mediterrani que corre paral·lel a la costa.
Camí de Torrevella, un altre tresor d'estes terres són les Salines de la Mata, on es van trobar les restes d’un embarcador romà, així com les de Torrevella, uns 3 metres per davall del nivell del mar. Un complex de llacunes que, segons la llum i l’estació, canvia de color. Però, a més, este espai màgic d’aigües rosades és la clau per a l’alimentació del centenar de famílies d’aus censades que constitueix el vertader tresor de la zona. Unes s’hi detenen en el seu viatge cap a Àfrica, mentre que altres passen ací l'hivern. De totes elles, potser la més atractiva és el flamenc rosat, que utilitza les salines per a reposar i alimentar-se durant el seu pas migratori.
La mar i la sal han marcat el destí de Torrevella. El port escriu la millor part de la seua història, ja que va ser la seu de la flota de velers més important del Mediterrani, fins a mitjans del segle XIX, on es conserven els últims exemplars i els testimonis més recents dels mariners que a vela van solcar tots els mars dels cinc continents. Hui dia continuen exportant-se des de la dàrsena de la localitat al voltant d’un milió de tones de sal, cosa que la converteix en la principal productora europea. Cuba va ser sempre un bon mercat per a la sal de Torrevella, i d’ahí va nàixer l’aire havà de la població, que queda ben evident amb el Certamen Internacional d’Havaneres.
Oriola, envoltada d’una horta feraç, mira el mar des de lluny. I, com un regal al visitant, el rep amb el seu superb palmerar. Pels carrers i places de la localitat s’aprecien el nivell cultural i la condició de ciutat tranquil·la i sàvia, moderna i de l’horta. El catàleg del seu patrimoni és interminable: convents, palaus, casalots senyorials, santuaris, esglésies, biblioteques públiques...
Acabem este recorregut nàutic per la costa de la Comunitat Valenciana fins a l’extrem sud a Pilar de la Horadada. O també el podem començar, perquè tot és un joc sense fi de rumbs i de camins diferents. Ací tot depén del litoral: la població, els ciutadans, la indústria, el turisme, l’oci; una terra d’uns deu quilòmetres que s’estén entre la urbanització de Les Mil Palmeres i l’Escull del Mojón, ja en terres murcianes.
En aquest tram de costa trobaràs els següents ports:
- Santa Pola: Puerto deportivo de Santa Pola (Club Náutico), Marina Miramar
- Guardamar del Segura: Marina de las Dunas
- Torrevieja: Marina Salinas de Torrevieja, Puerto deportivo Real Club Náutico de Torrevieja, Club Náutico Marina Internacional
- Pilar de la Horadada: Puerto deportivo Torre Horadada
- Orihuela: Marina Cabo Roig, Dehesa de Campo Amor
Més informació sobre destinacions nàutiques a la província d'Alacant: www.costablanca.org
Adaptació del text: Repte en el Mare Nostrum: viatge pels escenaris nàutics de la Comunitat Valenciana (Generalitat Valenciana. Conselleria de Turisme).