Tabarca és l’única illa habitada de la Comunitat Valenciana i va ser la primera Reserva Marina d’Espanya, declarada l’any 1986. La varietat dels paisatges marins i el fet de ser un dels escassos exemples actuals d’arquitectura militar de la costa espanyola la converteixen en un escenari idíl·lic per als apassionats de la navegació i de les activitats aquàtiques.
A només tres milles de Santa Pola i a huit de la ciutat d’Alacant se situa este xicotet arxipèlag format per l’illa de Nova Tabarca, pels illots de La Cantera, La Galera i la Nau i per nombrosos esculls (Negre, Roig, Cap del Moro, Sabata o Naveta). De forma allargada (1.800 m de longitud i una amplària màxima de 400 m) i orientació NO-SE, ofereix una línia de costa retallada amb xicotets penya-segats i una platja d’arena situada en la zona de l’istme.
En Tabarca, les aigües són cristal·lines, el que permet una visibilitat d’entre 22 i 45 m, una gran riquesa de les comunitats biològiques i el fet que la zona siga una àrea important de cria d’espècies pelàgiques. Amples praderies de Posidònia oceànica envolten tot el perímetre de Tabarca en profunditats de 0 a 30 metres i això, afegit a l’excel·lent transparència de l’aigua, assegura sessions d’esnòrquel realment increïbles.
El nom de Tabarca ens parla del seu origen. Els primers pobladors que van colonitzar esta illa eren d’origen genovés, rescatats per la corona espanyola del captiveri algerí en l’últim terç del segle XVIII i la procedència dels quals cal buscar-la en l’illa homònima de Tabarka, enfront de les costes de Tunis. A més dels nous habitants, van destinar a l’illa un destacament militar que n’assegurava la defensa en cas d’incursions marines. La població va créixer fins a arribar als mil habitants al segle XIX. Actualment hi ha una població permanent en hivern d’unes 50 persones, que es multiplica per deu a l’estiu, el que fa més que recomanable programar la visita per a la primavera o la tardor i poder així disfrutar de la tranquil·litat màgica d’esta illa.
Una vegada arribats a Tabarca, és imprescindible visitar el poblet de Sant Pere i Sant Pau, amb la ciutadella emmurallada en temps de Carles III, declarada hui Conjunt Històric Artístic i Bé d’Interés Cultural. En l’edifici de l’Almadrava, el Museu Nova Tabarca contribueix a donar a conéixer el notable patrimoni natural i cultural tabarquí, d’aquelles gents que han tingut en el mar el principal aliat per a poder sobreviure.
En passejar pels carrer, sorprén l’oferta gastronòmica de receptes marineres, entre les quals destaca el popular calder. Fora ja de les muralles, en la zona anomenada Camp, trobem la torre defensiva de Sant Josep, que va ser presó durant el segle XIX i, a l’extrem oriental de l’illa, se situa el far.
La reserva marina disposa d’un servici de guardapesques jurat que exerceix les tasques de vigilància amb embarcacions de suport. Com que es tracta d’un espai natural protegit, és fonamental consultar, abans de navegar cap a l’illa, les condicions de visita, ancoratge i desembarcament. En cas de no disposar de cap vaixell propi, des del port proper de Santa Pola i, a l'estiu, des del d’Alacant, les embarcacions conegudes com a “tabarqueres” ofereixen transport regular a l’illa.
Més informació: www.alicante.es/es/contenidos/isla-tabarca