El litoral de la província de València, amb més de cent quilòmetres d’extensió, es caracteritza per una costa suau i baixa, on predominen les platges d’arena, alguns sistemes dunars i zones humides poblades de vegetació i aus. En posició central del Golf de València se situa la capital de la Comunitat Valenciana.
Litoral nord de València: de Canet d'en Berenguer a València:
Marjals i dunes defenen la seua existència en la zona turística més al nord de la província de València. El far de Canet d'En Berenguer està ubicat terra endins, al mateix lloc on una torre de vigilància alertava al segle XV de la presència de vaixells corsaris, vigilant des de 30 metres d’altura la costa i el port i advertint la proximitat d’una de les ciutats mite del Mediterrani.
Sagunt contempla la terra i el golf de València des de la colina que acull les velles muralles de la fortalesa islàmica. Hui, la bimil·lenària ciutat continua assentada als voltants del castell, que guarda la memòria de tots els pobles que es van aprofitar d’esta ubicació tan privilegiada. Als peus del turó, la ciutat acull el teatre romà que obria la seua graderia, capaç d’acollir 4.000 espectadors. I, com a expressió vital de la vida de la ciutat que mai es rendeix, queden els empinats carrerons de la jueria. Esta ciutat de contrastos, antiga i moderna, campestre i urbana al mateix temps, de nou guanya protagonisme a principis del segle XX, quan es crea la Companyia Minera de Serra Menera i, més tard, la factoria siderúrgica d’Alts Forns, per a la producció d’acer, el que donava un aire nou a la ciutat i obria el Port de Sagunt al món. Actualment es pot veure al Port l’enorme alt forn que queda en representació d’aquell impuls industrial. Tot un símbol al costat del passeig marítim; al llarg de 13 quilòmetres es descobreixen platges d’arena fina i aigües netes i un port esportiu que es refugia en la desembocadura del riu Palància.
Passant per alqueries i marjals, superat el vell caseriu musulmà de Puçol, entre tarongers i horts d’hortalisses, apareixen dues colines que trenquen l’horitzontalitat del paisatge. Entre elles es va trobar la imatge bizantina de la Verge del Puig. La història conta com Jaume I va muntar ací el seu campament per a preparar la conquista de València i, en commemoració al lloc on es va forjar el regne de València, va fundar el Monestir de Santa Maria del Puig.
El mar està a prop i, a la vora, La Pobla de Farnals, amb un gran port esportiu, estructurat en molls que sorgeixen de la terra en forma de pinta, junt al passeig marítim. Blasco Ibáñez va immortalitzar, en la novel·la La Barraca, la vida i costums dels treballadors de l’horta en situar l’acció i els personatges en el poble d’Alboraia. Des de Tavernes Blanques, la família Lladró, hereus de l’antiga tradició de la porcellana, han portat a tot el món un art que, fins a eixe moment, havia sigut un patrimoni de molt pocs. Molt a prop d’on van instal·lar el primer (i rudimentari) taller, s’alça La Ciutat de la Porcellana, les creacions de les quals s’exporten a tot el món. Al costat del mar, amb la ciutat de València a la vista, se situa el bell complex de Port Sa Platja.
I arribem a València, capital de la província i també de la Comunitat Valenciana, una ciutat que s’ha reinventat des del foc que la devora cada any i de l’estrèpit de les mascletades que criden contra el cel. Parlem, per descomptat, de les aclamades festes patronals, “Les Falles”, recentment declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La Valentia Edetanorum, fundada l’any 138 abans de Crist pel cònsol romà Junius Brutus per a instal·lar els soldats llicenciats i rebatejada després pels àrabs com Balansiya, ha crescut amb el pas de pobles i de gents fins a transformar-se en una capital cosmopolita.
El centre antic de la ciutat recull i atresora la seua història. La Llotja de la Seda conta històries de mercaders, de vaixells arribats de França, Itàlia i Flandes i és, sense cap dubte, la més bonica de les llotges mediterrànies, també declarada Patrimoni de la Humanitat. Enfront de la Llotja trobem l'església barroca dels Sants Joans i el modernisme del Mercat Central, exponent del potencial de l’horta. Els carrerons estrets dels barris del Carme i de La Seu són un exemple viu d’aquella València medieval que guarda records de la vella muralla. Encara queden algunes restes de la muralla, però en destaquen fonamentalment les dos portes o Torres: Les Torres de Serrans, amb un pont espectacular, donaven entrada als viatgers procedents de la “serranía”, d’Aragó i de Catalunya; la porta de Quart era la meta dels que arribaven de terres de Castella. L’entorn de la Plaça de la Verge, on estava antigament el fòrum de la ciutat romana, és actualment una successió de palaus gòtics i renaixentistes. Ací també s’assenten la Basílica i la Catedral, que allotja la Capella del Sant Calze, reconegut per molts com el Grial autèntic que va fer servir Jesucrist en l’últim sopar.
Envoltant tot este patrimoni, jau l’ample jardí del riu Túria, antic llit convertit en el major pulmó verd de la ciutat i lloc preferit d'esbargiment dels habitants i visitants de la ciutat i que forma part del Parc Natural del Túria. El tram final d’este jardí dona pas a la imponent Ciutat de les Arts i les Ciències, que acull el segon aquari més gran del món, l’Oceanogràfic. Més proper al mar, l’entorn de la Marina de València, amb poblats marítims i platges d’arena daurada, és una zona vital de tapes, paella i passejades. En la dàrsena valenciana conviuen edificis històrics, com els tinglados o magatzems portuaris, l’edifici del Rellotge o l’antic varador, amb les propostes arquitectòniques més avantguardistes com, per exemple, l’icònic Veles e Vents. La nàutica és l’activitat estrella en esta zona, que va ser la seu, al 2007 i 2010, de la competició nàutica més antiga del món, la America's Cup, amb la 32ª i 33ª edició, respectivament. Esta competició va reunir en la Marina de València el major nombre d’equips participants de la seua llarga història de més d’un segle i mig i va ser la primera vegada que la prova es va celebrar a Europa. La Marina disposa actualment d’una gran oferta nàutica, amb més de 800 amarradors i prop de 40 empreses de servicis i activitats nàutiques.
Deia l’escriptor valencià Blasco Ibáñez que “al capvespre, els camins fondos i rogencs de la meua terra, vorejats de tarongers, tallen amb el fullatge la taca incandescent de la posta del sol”. No hi ha cap dubte que el gran novel·lista contemplava com es moria el dia al Parc Natural de l’Albufera, el gran llac que engalana la ciutat de València i que inclou el seu entorn humit i la barra o cordó litoral que forma la Devesa del Saler.
En aquest tram de costa trobaràs els següents ports esportius:
- Canet d'en Berenguer: Club Náutico Canet d'en Berenguer
- La Pobla de Farnals: Puerto Deportivo Pobla Marina
- Alboraya: Club Náutico Port Saplaya
- València: La Marina de València, Valencia Mar, Real Club Náutico de Valencia
Més informació turística sobre la nàutica a la província de València: www.valenciaturisme.org
Adaptació del text: Desafiament al Mare Nostrum: viatge pels escenaris nàutics de la Comunitat Valenciana (Generalitat Valenciana. Conselleria de Turisme).